martes, 1 de abril de 2014

Les principals característiques del so són: la intensitat, la freqüència, el to, el timbre i també la amplitud.

Amplitud: l'amplitud és la magnitud del canvi d'un sistema oscil·lant a cada oscil·lació, indica el valor de l'amplada de l'oscil·lació en relació al seu valor mig. A la mecànica quàntica seria un vector format per un mòdul i una fase que seria representat per un nombre complex. Per exemple, les ones sonores són oscil·lacions a l'aire i les seves amplituds corresponen a la quantitat de pressió sonora que exerceix cada vibració en el medi elàstic.
Timbre: El timbre musical és un dels quatre atributs del so a més del to o altura, de la durada i de la intensitat o volum. Ens permet distingir dos o més sons que tinguin el mateix to, la mateixa durada i la mateixa intensitat.
Freqüencia: La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps. Per calcular la freqüència, es fixa un interval de temps, es compta el nombre de vegades que ocorre l'esdeveniment en eixe interval i aleshores es divideix aquesta quantitat per la llargària de l'interval de temps.
Intensitat: La intensitat sonora es defineix com la quantitat d'energia sonora  que travessa per segon una superfície. La intensitat depèn de l'amplitud de l'ona, perquè quant major siga l'amplitud de l'ona, major és la quantitat d'energia   de potència acústica que genera i, per tant, major és la intensitat del so.
To: El to depèn de la freqüència de l'ona. Parlarem de tons greus, migs i aguts, depenent de la freqüència que tinga el so:
Tons greus (freqüències baixes, de 20 a 300 Hz).
Tons mitjans (freqüències mitjanes, de 300 a 2.000 Hz).
Tons aguts (freqüències altes, de 2.000 fins a 20.000 Hz).

0 comentarios :

Publicar un comentario